Kingdom of Scotland

Craigievar Castle

2011-09-19T18:45:00.003+02:00

Un joiell del Renaixement escocès

Dimecres passat (14/09/2011), vam començar l’assignatura “Art i societat a Europa, del Renaixement al Barroc” amb una visita virtual al castell de Craigievar. Potser hauria estat lògic començar a Florència, al mateix bressol del Renaixement, però, aquest bell i singular castell escocès ens permet tenir un punt de vista original de les dimensions geogràfiques i temporals d’aquest grandiós moviment cultural i artístic nascut al centre de la Mediterrània, així com també de la riquesa i la diversitat d’interpretacions que varen anar fructificant a mida que s’escampava pel nostre continent.

El castell de Craigievar està a uns 44 quilòmetres d’Aberdeen, terra endins, en un paisatge ondulat que alterna les terres de conreu i pasturatge amb alguns boscos frondosos. Els Mortimer, senyors d’aquestes terres des de temps medievals, hi varen construir el castell, al segle XVI, format per una torre i un recinte fortificat.

L’any 1610, un mercader d’Aberdeen anomenat William Forbes of Menie, va adquirir la finca de Craigievar i va endegar una remodelació del castell, seguint l’exemple d’altres castells que ja havien entrat en el Renaixement, en adoptar les innovacions arquitectòniques i els recursos decoratius assajats en els châteaux del Loira i en les mansions angleses dels temps de la Reina Elisabet.

La boira embolcalla el perfil fantasmagòric del castell.

Del recinte fortificat que completava el castell fins a finals del segle XVIII, només es conserva el tram occidental del mur i la torre angular que es pot veure a l'esquerra de la fotografia superior.

La torre central del castell de Cawdor ens pot donar una idea del caràcter medieval del castell de Craigievar abans de la remodelació del segle XVII.

La fesomia del castell es va modelar afegint-hi torretes cilíndriques amb cobertes punxegudes a les cantonades, i realçant una torreta prismàtica central coronada amb una balustrada renaixentista, l’únic signe genuïnament clàssic del conjunt.

La torre central del castell de Glamis va ser transformada en la mateixa època i amb els mateixos criteris que van regir la metamorfosi de Craigievar.

El saló principal del castell de Craigievar, cobert amb una volta d'aresta i presidit per una representació imponent del nou escut Reial -realitzada amb estuc damunt de la llar de foc-, que celebra la unió de les corones d'Escòcia i Anglaterra.

El 1603 -set anys abans de l’adquisició del castell per William Forbes-, en morir Elisabet I d’Anglaterra, Jaume VI d'Escòcia havia heretat el seu Reialme i s’havia convertit en el primer Sobirà de la Gran Bretanya (Rex Magnae Britanniae). Aquesta celebració de la Monarquia en una residència aristocràtica és un altre signe característic de l’època del Renaixement, que coincideix amb la construcció dels grans estats europeus, que havia estat possible gràcies a l’enfortiment de l’autoritat Reial en detriment del règim feudal.

L’estil dels estucs que decoren la volta del saló s’havia desenvolupat a Anglaterra durant el regnat d’Elisabet I, i els motlles emprats a Craigievar, l'any 1627, ja havien estat utilitzats en diverses mansions d’Anglaterra i Escòcia. El 1606, aquests motlles els havien fet servir els guixaires que van decorar un sostre d’una mansió de Bromley-by-Bow, que actualment es conserva al Victoria and Albert Museum. També es van emprar en el Great Hall del castell de Glamis i en Laich Hall del castell d’Edinburgh.

Entre 1615 i 1617, les cambres Reials del castell d’Edinburgh van ser remodelades per a acollir la visita de Jaume I de Gran Bretanya, amb motiu del 50è aniversari de la seva entronització com a Rei dels escocesos. En el sostre del Laich Hall (fotografia superior) es poden reconèixer els mateixos motius decoratius dels sostres de Craigievar.

Encaixats en la trama geomètrica que decora la volta del saló i els sostres d'altres cambres del castell, hi ha uns medallons que emmarquen les efigies de diversos personatges històrics i mitològics. L’origen d’aquests medallons parteix dels dibuixos de monedes romanes que es realitzaren a Itàlia, que propiciaren les primeres col·leccions i els primers estudis numismàtics, i foren reproduïts en gravats i llibres que arribarien a mans d’erudits d’arreu d’Europa.

Els rostres de Craigievar, que també trobem en les mansions i els castells on foren emprats els motlles, representen a alguns dels “Nou Preuats” (Nine Worthies). Aquests nou personatges havien estat seleccionats per Jacques de Longuyon en la seva obra “Voeux du Paon” (1312), entre monarques, guerrers i herois, reals o llegendaris, de l’Antiguitat Clàssica, de la Bíblia i de l’Edat Mitjana europea, i eren representatius dels ideals de la cavalleria: Hèctor, Alexandre el Magne, Juli Cèsar, Josué, el Rei David, Judes Macabeu, el Rei Artur, Carlemany i Jofré de Bouillon (o Guy of Warwick a Anglaterra). Els “Nou Preuats” van esdevenir molt populars en la iconografia renaixentista, i a Escòcia es troben també representats en l’enteixinat d’una de les cambres Reials del castell de Stirling.

Entre dones, històriques i llegendàries, també en foren seleccionades nou, les “Nou Preuades”, de les quals només fou elegida Lucrècia, per a ser representada a Craigievar, en el sostre d’una sala d’estar (“Drawing Room”) situada al costat del saló. En aquest mateix sostre, també fou representat el Rei Tarquinius el Superb, pare del Sextus Tarquinius que, presumptament, hauria deshonrat a Lucrècia.

Durant el Renaixement i el Barroc, molts artistes i artesans cercaren inspiració i models en els gravats d’altres artistes que circulaven per tota Europa. Els artífexs dels motlles d’Hèctor i Josué, emprats a Craigievar i en les altres mansions esmentades, pràcticament varen reproduir els rostres dels gravats de Nicolaas de Bruyn, publicats a Anvers el 1594.

Això no obstant, els motlles d’alguns rostres de Craigievar no foren realitzats pels mateixos artesans, com el cas de Iovinianus. Aquest personatge retratat com un Emperador romà, tampoc forma part del llistat dels “Nou Preuats”, sinó que pertany a una de les històries recopilades en els “Gesta Romanorum”. Aquestes mena d’històries, anomenades “exempla”, eren relats moralitzats que foren imaginats a l’Edat Mitjana per a “il·lustrar” els sermons dels capellans, tal com feia Jesús amb les seves paràboles. A partir del segle XIII, es varen escriure “exempla” que incorporaven noms de personatges inspirats en l’Antiguitat Clàssica, reals o no, que devien fer més versemblants les històries que protagonitzaven. Aquest interès creixent per l’antiga Grècia i la Roma Imperial, reflecteix els canvis socials, culturals i religiosos que s’estaven gestant a les ciutats, i que precedeixen al Renaixement.

En un d’aquests exempla, Iovinianus apareix com un suposat Emperador romà que un bon dia es lleva convençut que no hi havia més déu que ell mateix. Llavors, Iovinianus passa per una sèrie de peripècies estranyes de les quals resulta profundament humiliat, fins que s’adona que Déu l’ha posat a prova per tal que es curés la supèrbia.

La impressió dels “Gesta Romanorum”, primer en llatí (1470) i després en llengües vernacles, va facilitar la seva divulgació entre la burgesia i l’aristocràcia, com a llibre de capçalera. La representació de Iovinianus a Craigievar és una mostra de la popularitat i la vigència d’aquestes històries moralitzants a l’Escòcia del segle XVII.

En molts castells escocesos hi ha un dormitori anomenat “King’s Room” o “Queen’s Room”, en record dels Reis que hi havien fet estada en algun moment de la seva història. En la foto superior, “The Queen’s Room” de Craigievar, de fet, és el dormitori principal del castell, i té un sostre d'estil renaixentista i un llit amb dosser del segle XVIII.

Agraïments: Al National Trust for Scotland, per tenir cura de Craigievar Castle -i de tants altres monuments escocesos- i per autoritzar-me a fotografiar els interiors -i així poder-los mostrar a classe-, i, molt especialment, a Victoria J. Thompson BA (Hons), conservadora de Craigievar, i a Mrs. Enid, que molt amablement em va acompanyar pel castell. A l’Iztok per venir amb mi a Craigievar, i a Mrs Joyce Jack per portar-nos-hi en el seu cotxe des d'Alford.

Fotos meves: Craigievar Castle (2 agost 2011), Cawdor Castle (4 agost 2011), Glamis Castle (8 agost 2010).

Foto del sostre de Laich Hall, a Edinburgh Castle: Peter Watts

Imatges dels gravats de Nicolaas de Bruyn: British Museum

Rainbow in Kyleakin

2011-08-11T01:08:00.007+02:00

.
Estàvem sopant al Saucy Mary's de Kyleakin, quan l'Iztok ens va fer girar el cap, per a mirar l'arc de Sant Martí de colors tan intensos que es dibuixava en el cel. Vaig sortir corrent sota la pluja fins a l'espigó del port, per a veure com es reflectia en l'oceà, i fer algunes fotografies de l'esdeveniment, tot i que amb el meu objectiu no el podia agafar sencer...
(Sort que el meu kilt no va trigar gaire a eixugar-se!)

Foto: 6 d'agost de 2011.

The Old Man of Storr

2011-08-11T00:29:00.005+02:00

.
The Old Man of Storr és una roca punxeguda, gairebé un pinacle catedralici esculpit pels vents i les pluges del nord, que s'enlaira en la costa nord-est de Skye. Val la pena pujar a les muntanyes de Storr per a admirar el panorama espectacular. El 1890 es va trobar un tresor víking en aquest indret tan ben assenyalat per la natura.

Foto: 5 d'agost de 2011.

Duntulm, Skye

2011-08-10T23:42:00.005+02:00

.
Davant de Duntulm, sembla que un braç de l'oceà hagi quedat atrapat entre la costa de Skye i les muntanyes de l'illa de Harris.

Foto: 5 d'agost de 2011.

Christmas 2010

2010-12-23T13:31:00.001+01:00

.
Dreamed in Edinburgh...

The light keeps shining in the dark,

and darkness has never put it out.
. .......................................... John 1,5

Edinburgh from Salisbury Crags

2010-08-31T15:27:00.005+02:00

Panorama des del camí que voreja Salisbury Crags. Es pot veure tot el centre històric (Old Town), des del Castell fins el Palau de Holyroodhouse (a la dreta).

.
.

Fotos: 5 d'agost de 2010.

Iona

2010-08-18T19:28:00.020+02:00

.
Des de Craignure, a la costa oriental de Mull, vam travessar aquesta illa amb bus per arribar a Fionnphort i embarcar-nos en el ferry que ens portaria a Iona.
.

Iona és una illa petita, a l'oest d'Escòcia; un lloc molt especial, abocat a la immensitat de l'Atlàntic, amb una atmosfera que inspira pau i desig de sintonitzar amb la dimensió espiritual.

L'any 563, Columba (sant Columba) i un grup de companys, monjos celtes procedents d'Hibèrnia, hi van fundar un monestir, des del qual irradiarien l'espiritualitat cristiana cèltica a Escòcia.

Abans d'arribar a l'abadia, hi ha el cementiri on es van enterrar les despulles de tants Reis escocesos, entre ells el cèlebre Macbeth.
.

L'actual edifici va ser construït pels benedictins que van refundar el monestir al segle XIII, en el mateix indret. La comunitat cèltica havia hagut d'abandonar Iona al segle IX, desprès de les matances portades a terme pels víkings que varen assolar i ocupar les Hèbrides.
.

L'església va ser restaurada i les dependències monàstiques reconstruïdes entre finals del segle XIX i principis del XX, i acull una comunitat amb un tarannà ecumènic, que treballa per la pau i la justícia social.
.

En primer terme la creu de Sant Martí (Saint Martin's Cross), esculpida i erigida al segle VIII davant de l'antiga abadia. Darrere podeu veure una reproducció de la creu de Sant Joan, que es conserva al museu, i la capella de sant Columba.
.

L'interior de l'església abacial.
.

L'església de Iona conserva part de les estructures del segle XIII juntament amb les intervencions gòtiques.
.

Al moll del petit poblet de Iona, abans d'embarcar-nos per tornar a Mull. Al fons es veuen les costes de Mull.

Fotos: 10 d'agost de 2010.

Story of King Robert the Bruce

2010-08-11T10:13:00.000+02:00

Edinburgh. Calton Hill

2010-02-27T16:15:00.000+01:00

Calton Hill; vista des del Castell d'Edinburgh.

.
Dalt del turó, el National Monument reprodueix un fragment del Partenó. Entre els segles XVIII i XIX, Edinburgh era anomenada "l'Atenes del nord".
.
.
Vistes del centre de la ciutat des de Calton Hill.
.
.
El Castell i la torre de l'hotel Balmoral.
.

Damunt dels terrats de la ciutat vella sobresurten la torre de la Catedral de St. Giles i l'agulla neogòtica de l'església del Tolbooth.

El cementiri de Calton Hill.
.

Vista de Princes Street: L'hotel Balmoral, el Monument a Sir Walter Scott i, al fons, les torres de la Catedral episcopaliana de St. Mary.
.

Vistes de la New Town, l'eixample d'Edinburgh, projectat al segle XVIII.
.

Edinburgh. New Town

2010-01-24T10:44:00.000+01:00

La New Town és l'eixample d'Edinburgh, projectat a mitjan segle XVIII per James Craig, i ampliat al llarg del segle XIX, fins englobar antics poblets com Dean Village.

La seu del Royal Bank of Scotland, a St Andrew Square.

Dues vistes de Charlotte Square; a dalt l'església de St George convertida en seu del West Register Office.

.
.

Queen Street.
.

Eton terrace.

.
Dean Village.
.
Leith, el port d'Edinburgh.

Edinburgh. Royal Mile

2010-01-17T12:45:00.000+01:00

La Royal Mile és el nom popular de la via principal de la ciutat vella, que comunica el Castell amb el Palau Reial de Holyroodhouse. A la foto: Canongate Toolboth, l'antic ajuntament d'aquest barri nascut a l'edat mitjana entre l'antic nucli d'Edinburgh i l'Abadia de Holyrood.

La casa de John Knox, el lider de la reforma presbiteriana a Escòcia.
.

La Royal Mile vers el Castell. A l'esquerra les torres de l'església anomenada Tron Kirk i de la Catedral de St Giles.
.

Edinburgh City Chambers, la seu del govern municipal de la capital d'Escòcia.
.

La taverna que porta el nom d'un lladre llegendari, Deacon Brodie.
.

Detall de la façana d'un edifici medieval anomenat Gladstone's Land.

Edinburgh from Arthur's Seat.

2008-06-21T17:54:00.000+02:00

University of Glasgow

2008-06-21T16:55:00.012+02:00

Vista de la seu de la Universitat de Glasgow amb el riu Kelvin en primer terme.

La Universitat de Glasgow va ser fundada l'any 1451 i la seva seu original estava al centre urbà, a High Street. A mitjan segle XIX, la Universitat fou traslladada a Gilmorehill, on es va aixecar l'impressionant edifici projectat per Sir George Gilbert Scott.

. El Pearce Lodge -a l'entrada del recinte-, construït amb elements de la façana renaixentista de l'antiga seu de la Universitat de Glasgow.
.
Façana principal de l'edifici de la Universitat.
.
La torre va ser finalitzada per John Oldrid Scott, fill de Sir George Gilbert Scott, entre 1887 i 1891.
.
.
Bute Hall.
. Detall d'un dels patis interiors.

Edinburgh. St. Mary's Episcopal Cathedral

2008-06-21T16:27:00.008+02:00

La Catedral de St Mary's, seu principal de la Scottish Episcopal Church a Edinburgh, fou projectada per Sir George Gilbert Scott l'any 1872. Està situada a la New Town i la seva construcció finalitzà l'any 1917.

Easter Coates House és un edifici medieval situat al costat de la Sala Capitular de la Catedral.
.
St Mary's Cathedral des de Grosvenor Crescent.
.
El timpà de la porta principal de la Catedral.
.
La nau central.
.
Detalls del presbiteri.
.

Dundee

2008-06-21T15:32:00.004+02:00

Vista del centre de Dundee.

.
Claypotts Castle, als afores de Dundee.

Edinburgh. Princes Street

2008-01-24T11:40:00.002+01:00

Vistes des de Princes Street, el carrer panoràmic que separa la ciutat vella de la ciutat nova.

El Castell d'Edinburgh.
.
.

La torre de la Catedral de St Giles, corona de la ciutat vella.
.

Princes Street vers Calton Hill. De dreta a esquerra: Scott Monument, la torre de l'Hotel Balmoral, Nelson's Monument i National Monument.
.

El Monument a Sir Walter Scott és una agulla neogòtica i un magnífic mirador de la ciutat.
.

L'Hotel Balmoral.

Eilean Donan Castle

2008-01-24T10:30:00.000+01:00

...
.

Vista des del Castell.
.

Edinburgh. Old Town

2008-01-17T12:09:00.000+01:00

White Horse Close.

.
Parliament Square i monument al Rei Carles II. L'antiga Parliament House es va convertir en palau de justícia a principis del segle XVIII, quan els parlaments d'Escòcia i Anglaterra es van unir. Malauradament, la nova seu del Parlament d'Escòcia és un nyap que va sortir caríssim.
.
Dos vistes de Ramsay Gardens, un d'aquests racons secrets de la ciutat vella.
.

Lady Stair's Close.
.

Rosslyn Chapel

2008-01-17T11:34:00.000+01:00

.
.

Edinburgh. The Royal Palace of Holyroodhouse

2007-12-27T15:51:00.003+01:00

.La reixa del Palau Reial de Holyroodhouse des de la Royal Mile, el carrer que travessa la ciutat vella d'Edinburgh, tot comunicant el Palau amb el Castell.
.
El Palau Reial de Holyroodhouse és la residència oficial dels Reis d'Escòcia.

..
Les armes Reials d'Escòcia a la façana principal del Palau.
.
El pati interior del Palau.
. Les ruïnes de l'església abacial de Holyrood.

Les cambres Reials d'aquesta antiga abadia són l'ala més antiga del Palau.
. .

Nau lateral de l'església abacial.
.

Scottish prologue

2007-11-19T20:00:00.000+01:00

.

Imatges de pedres precèltiques (3000-1800 aC), d'esteles i inscripcions pictes i escoceses del Museum of Scotland, de les armes Reials representades en diversos indrets (enteixinat de Craig Castle, Palau Reial de Holyroodhouse, apartaments Reials al Castell d'Edinburgh i Catedral de St Giles), vistes d'Edinburgh des de Nunraw Abbey, Holyrood Park i Calton Hill, vistes de l'Arthur's seat i del Palau Reial de Holyroodhouse, mentre escoltem el Lord Lovat's lament.

Skye

2007-11-19T19:34:00.000+01:00

Vistes des de Kyleakin.

Darrera d'aquelles muntanyes

s'amaga el castell d'Eilean Donan.

Port de Kyleakin.
.

Vista des de Mo Dhachaidh, l'acollidora casa

on ens vam allotjar a Kyleakin, a l'illa de Skye.
.

Portree.
.

Inverness

2007-11-19T19:22:00.000+01:00

El riu Ness.

.
The Cathedral Church of St. Andrew.
.
Els bellíssims vitralls de la catedral episcopaliana d'Inverness.
.
Vistes des del Castell.
.
La cuina hispànica als Highlands :)

Loch Ness

2007-11-19T18:58:00.000+01:00

Aberdeen

2007-11-19T18:43:00.000+01:00

St. Machar's Cathedral.

Els edificis gòtics i neogòtics del King's College, la Universitat d'Aberdeen.

The Old Aberdeen.

Nunraw

2007-11-16T13:04:00.000+01:00

El Castell de Nunraw, no gaire lluny d'Edinburgh, és actualment l'hostatgeria de Nunraw Abbey, monestir cistercenc de l'estricta observància.

Glasgow

2007-11-16T12:46:00.000+01:00

Trongate, el cor de la ciutat medieval.
. The Steeple, la torre del Tolbooth.
.
St Mungo Cathedral.
.

La Glasgow School of Art, projectada per Charles Rennie Mackintosh.

Dudhope Castle

2007-11-16T11:37:00.010+01:00

Dudhope Castle, a Dundee. Actualment, allotja el Tayside Institute for Health Sciences de la University of Abertay.
.
Per fi, després de tant de temps...
.
Dibuix que vol mostrar el Castell de Dudhope abans de les modificacions que va patir a partir de finals del segle XVIII.
.
Fotografia retocada per a reconstruir l'aspecte original del castell. Tant de bo es pogués fer realitat un altre cop.
A baix, una fotografia actual del castell.

Al segle XIX van pujar un pis en aquesta ala, que ha desfigurat aquesta façana del castell.
.

El castell té una planta en forma de L, perquè no es varen arribar a construir les altres dues ales, que haurien tancat un pati rectangular.
.

Fotos: agost de 2006 i agost de 2010 (la fotografia retocada).